L'elecció de Miss Montblanc

Malgrat el que ens pugui semblar, els concursos per elegir Miss Univers no són pas un invent recent. De fet, sembla que aquest espectacle –que no deixa de tenir un punt denigrant per la dona, utilitzada com a objecte- es va iniciar a l’estat de Texas l’any 1927 i, poc després, es va estendre pel món.


De fet, no va tardar gaire en arribar a Catalunya . L’any següent, el 1928, es va celebrar el primer concurs de bellesa a Catalunya. No va estar exempt de certa polèmica. I no per la correcció política contra la cossificació de la dona, sinó pel que tenia d’espectacle poc edificant. Els sectors més reaccionaris van considerar-ho un punt obscè. No oblidem que som als temps de la dictadura de Primo de Rivera.


El títol que llavors s’atorgava a la guanyadora del concurs era el de Reina de la Bellesa. Va tenir tant d’èxit –a tot el món i també a Catalunya- que es va anar repetint any rere any. Tant és així que, caiguda la dictadura, fugit Alfons XIII i instaurada la República, el concurs va continuar, això sí, canviant el nom de Reina pel de Miss. D’una tacada ho homologàvem a la terminologia internacional i ens estalviàvem una incòmoda referència monàrquica.


Val a dir que es feien concursos de bellesa de tota mena: Miss Mercat, Miss Mecanògrafa, Miss Sastressa, Miss Entitat i, per suposat, Miss Catalunya. Per a l’elecció d’aquest títol, el més preuat, es feien concursos parcials a les poblacions i als diferents barris de Barcelona. Així teníem Miss Barceloneta, Miss Districte IX, Miss Girona i... Miss Montblanc!


A Montblanc a principis dels anys vint hi havia hagut un grup de joves molt actius política i artísticament que, al voltant de la Joventut Nacionalista organitzaven accions de conscienciació nacional i també tasques culturals com el potent grup de teatre. En alguna altra entrada d’aquest bloc ja n’hem fet esment. Estem parlant de la colla pessigolla d’en Josep Vendrell, en Josep Maria Poblet i en Jaume Foguet. Amb ells, un va destacar per liderar les activitats teatrals –de les que participaven tots-. Estem parlant d’en Feliu Vives. En Vives –fabricant de sabó i membre de la redacció del diari La Nova Conca- tant podia organitzar una obra de teatre, com protagonitzar-na una altra o presentar un acte de la mena que fos. Era una mena de showman que acabava ficat en tots els saraus que s’organitzaven a Montblanc.


Quan la dictadura, l’any 1923, va retallar les llibertats del poble, aquest grup va haver de refundar-se –i entrar en un període de perfil baix- com a Centre de Lectura. Observat per les autoritats amb lupa –en Foguet havia estat fet fora de l’alcaldia- van dedicar-se a fer obres de teatre més adients i, en general, a passar més desapercebuts.


Però, tot plegat, va durar uns anys. Amb el canvi de dècada, la república desplaçava la dictadura i moltes coses tornaven a ser com eren abans. Entre d’altres, en Jaume Foguet tornava a ser alcalde i les activitats d’aquella colla d’eixelebrats idealistes i riallers reapareixien a la vida social montblanquina. I amb ells, un seguit d’activitats públiques culturals –especialment el teatre- que van ser molt ben rebudes pels montblanquins i, a més, apadrinades per l’alcalde que, mentre no havia exercit la dignitat municipal, no havia tingut cap recança en pujar a l’escenari, com se sol dir, a donar-ho tot.


No va ser fins l’any 1934 en què a aquells joves se’ls va acudir la idea de portar a la vila el concurs de bellesa per elegir una Miss Montblanc en condicions de competir per al títol de Miss Catalunya. Qui sap si, des d’allà, arribar encara més lluny...


El dia escollit per l’esdeveniment va ser el dissabte, 31 de març de 1934, coincidint amb dissabte de Glòria. A la platea del Teatre Cinema Principal es va organitzar un ball amb la fi d’escollir la primera bellesa de la vila. No podia ser més tard, atès que dues setmanes després, el 15 d’abril, se celebraria a Barcelona el certamen per a Miss Catalunya.


El Cinema Teatre Principal –ja clausurat- va ser l’escenari escollit per a la cerimònia d’elecció de Miss Montblanc 1934,


El cert és que, com testimonien els diaris de l’època, al ball hi van assistir força noies –de bon segur cridades per la possibilitat de guanyar el concurs- però pocs nois amb els que ballar. Sembla que els joves montblanquins ja tenien prou conegudes les belleses de la vila. En fi, ells s’ho van perdre.


El mestre de cerimònies no podia ser un altre que en Feliu Vives. Un cop el jurat constituït per l’ocasió va deliberar, va ser ell l’encarregat de comunicar al públic assistent el resultat.


La guanyadora del concurs va ser la senyoreta Pilar Masalles. Juntament amb ella, van ser escollides dies dames d’honor: les senyoretes Maria Cabeza i Dolors Gomis. Tot plegat, cognoms prou nostrats a Montblanc!


Les tres van pujar a l’escenari, van seure als setials que havien preparat i el propi alcalde –que no perdia ocasió d’enfilar-se a un entarimat- va imposar a la guanyadora la banda amb el rètol Miss Montblanc.


No en tenim constància però imaginem que dues setmanes més tard, Pilar Masalles, possiblement acompanyada per les seves dames d’honor, va anar al concurs de Barcelona.


Malauradament no va guanyar.


En una cerimònia organitzada pels diaris Día Gráfico i La Noche i celebrada al Palau Nacional de Barcelona, el jurat va preferir la bellesa de Carme Albertí, que havia estat escollida prèviament Miss Girona, per a ser la catalana més bella de l’any 1934.



No és el primer cop que en aquest bloc ens situem als voltants de 1934 i ja sabem què va significar: aquelles alegries van ser flor d’un estiu. Poc després, Catalunya, i en particular Montblanc, patirien un gir a la dreta que tallava de soca-rel totes aquelles bogeries i, menys de dos anys després, la guerra feia que tots plegats tinguessin coses més importants en les que pensar.



No sabem com era Pilar Masalles, de ben cert que molt bella. Però s’ha de reconèixer que Carme Albertí, escollida Miss Catalunya 1934 també n’era i molt.


Avui en dia, les coses són diferents i aquesta mena de concursos ens queden molt lluny. I cal agrair-ho. Al trist espectacle de fer competir dones per uns canons, si més no qüestionables, de bellesa, s’hi afegeix el patètic intent d’investir-lo d’un cert aire cultural. No fa massa anys, Miss Panamà, aspirant a Miss Univers, en ser preguntada pel jurat si podia explicar qui havia estat Confuci, no va saber respondre altra cosa que: va ser qui va inventar la confusió.


Personalment, em quedo amb les Olimpíades Matemàtiques. Menys espectaculars però intel·lectualment més tranquil·les...


Miss Catalunya 1934


© 2016 per Eduard Contijoch.

  • Grey Facebook Icon
  • Grey Twitter Icon
  • Grey Google+ Icon
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now