Una estàtua efímera
A Montblanc tenim un convent de Sant Francesc i una font de Sant Francesc ubicats a la plaça de Sant Francesc. On tindria sentit ubicar una estàtua dedicada a Sant Francesc?
Doncs el cert és que l’hem tinguda i no, no l’hem posada a la plaça de Sant Francesc.
I és que, al llarg dels anys, els frares franciscans de Montblanc les han passat de tots els colors: van ser foragitats l’any 1835 i, en tornar el 1897, ja no ho van fer al covent de Sant Francesc –molt malmès i privatitzat des del 1874- sinó al convent de la Mercè.
I va ser allà, al convent de la Mercè, on els franciscans, anys després van tenir la idea d’erigir una estàtua al seu sant fundador.
La idea era ambiciosa. Partint de la devoció dels montblanquins, es va proposar fer una subscripció popular per recaptar fons i fer una estàtua i, aprofitant l’avinentesa, urbanitzar l’entorn al què anava destinada: la placeta al davant del convent.
Plànol del projecte original per a la urbanització de l’entorn on anava destinada l’estàtua de Sant Francesc incloent un recinte balaustat i zona enjardinada.
La subscripció es va perllongar unes quantes setmanes. Als diaris es publicava la quantitat recaptada i els benefactors.
Estat de la subscripció per la construcción de l’estàtua publicada a la publicació "Aires de la Conca" el 28 de juny de 1930
Sembla que al final, els diners recollits no van donar per a massa alegries. Els mateixos frares van bastir el brollador i, a sobre, hi van muntar una estàtua que havien encarregat a un esculptor anomenat Pau Figueres (la Canonja, 1882- Reus, 1942). Poca cosa més.
L’esculptor Pau Figueres
L’estàtua, de vuit pams d’alçada i un pes aproximat de tres-cents quilos, va ser instal·lada el vint-i-cinc de setembre de 1930.
L’estàtua, de sobrietat franciscana, davant del convent de la Mercè.
A partir de llavors, l’estàtua va començar a formar part de la vida dels montblanquins. No debades, el convent estava dedicat a l’ensenyament i molts dels minyons hi passaven part de la seva infantesa. En esclatar el món de la fotografia, fins i tot, va convertir-se en un dels punts habituals on fer-se instantànies.
Fotografia cedida per Maties Masalles.
L’any 1931 es va complementar el conjunt amb la instal·lació d’un fanal amb deu bugies per realçar-ne l’aspecte en horari nocturn.
Però certament, Montblanc no sembla una població massa avesada a tenir estàtues com a monuments. Històricament no n’hem tingut i sembla que aquella no estava destinada a durar gaire.
Sis anys després de la seva instal·lació, els franciscans van tornar a ser desallotjats. S'acostaven temps convulsos i l’Ajuntament –propietari del convent des de la desamortització- els féu fora el 7 d’abril de 1936. Veient com anaven les coses, els frares, aquell mateix matí, abans de marxar i tement una profanació, la van desmuntar i la van guardar a Sant Miquel. Allà esperaven fer-hi una capella.
Però els esdeveniments es van precipitar i poc després, esclatava la guerra. El juliol del mateix any, enmig dels aldarulls que van tenir lloc a la vila, els objectes religiosos de Sant Miquel, incloent la nostra estàtua, van ser destruïts.
Tot plegat, la estàtua havia durat sis anys.
Després de la guerra, durant força temps, va romandre el brollador amb un peu que no sostenia cap estàtua.
Temps després des desmuntà deixant una plaça nua i, per què no dir-ho, bastant avorrida.
Més recentment a la vila s'hi han bastit un parell d’estàtues seguint la moda universal d’ubicar-les a les rotondes.
Val a dir que, depèn de com siguin les estàtues, gairebé prefereixo que la rotonda sigui avorrida.
