La Font de Sant Francesc (II)
En una entrada anterior feia un estudi al voltant de la historia de la font de Sant Francesc i apuntava la possibilitat de que la seva simbologia fos d’inspiració maçònica. En particular, em va cridar l’atenció una fotografia antiga en la que semblava apreciar-s’hi una forja just a la cúspide de la font sobre el gerro amb flors que encara la corona.
Posteriorment vaig aconseguir fer des de cal Masalles una foto en la que s’evidenciaven restes d’aquesta forja que, tot semblava apuntar que fou suprimida a la reforma que experimentà la plaça l’any 1927 (1) i que suposà el trasllat de la font uns metres cap al sud-oest així com un gir de 180 graus i la supressió de l’abeurador que es desplaçà a un extrem de la plaça.
En qualsevol cas, a la fotografia en la que ho vaig descobrir, l’indici de la forja no semblava prou clar. S’intuïa un triangle i una circumferència –símbols força maçònics per sí mateixos- però no era prou nítida.
He seguit cercant a diferents arxius a la recerca d’alguna referència i, en el millor dels casos, alguna fotografia que em permetés esbrinar una mica més d’aquella misteriosa forja.
El temps ha premiat l'esforç. A l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Barcelona) he trobat un exemplar d’una preciosa obra anomenada “Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya”, vol. 4, darrere del qual anava feia temps.
Aquesta obra descriptiva signada, entre d’altres pel recordat montblanquí Rvd. Pau Queralt i l’arquitecte Cèsar Martinell que tanta presència tingué a la nostra vila, inclou una acurada descripció de la vila de Montblanc així com diverses fotografies antigues que il·lustren com era a principis de segle XX. Entre d’altres hem trobat dues fotografies que il·lustren la recerca que portàvem a terme.
Una d’elles mostra un primer pla de la font, presa des de la carretera de Reus.
A la cúspide es pot apreciar amb molt més detall la forja que havia intuït en la foto anterior. En ella es pot apreciar que, el que inicialment ens semblava una circumferència és, amb tota probabilitat, la silueta d’una lira, l’instrument de corda clàssic.
L’altra fotografia ens mostra la vista de la font amb el convent de Sant Francesc al seu darrere. No és la primera fotografia antiga que trobo des d’aquesta perspectiva, però sí és la primera en que els arbres del darrere no distorsionen la imatge de la cúspide. També, amb menys detall però, es pot apreciar la forja de la que parlem i, també confirma la forma que intuiam: una lira.
La lira, seguint amb la visió maçònica de la simbologia de la font que apuntava a la primera entradaés un dels atributs de Mercuri, “un símbol de la unió harmoniosa de les forces còsmiques” [Diccionario de Símbolos. Juan Eduardo Cirlot, Siruela, 1997]. Jean Servier, considera la lira com “un altar simbòlic que uneix el Cel i la Terra”[L’homme et l’invisible. Editorial Monteávila, Caracas, 1970].
Les set cordes de la lira –les fotografies no permeten confirmar si la forja comptava amb elles- simbolitzarien els set planetes, representat simbòlicament pels set metalls bàsics: Or, argent, coure, ferro, estany, mercuri i plom.
No obstant, amb això ens estem allunyant de la simbologia maçònica entrant en el terreny de l’hermetisme i l’alquimia, no massa lluny de la maçoneria, de totes maneres.
Potser l’explicació és molt més senzilla i l’autor simplement va voler fer un homenatge a la música. Qui sap? En qualsevol cas, he cregut d’interès pels montblanquins el conèixer la configuració original d’una font que encara a dia d’avui és un dels símbols més emblemàtics de la nostra vila.
(1) Temps després d'escriure aquesta entrada, revisant les actes de l'ajuntament de Montblanc he pogut comprovar que el 29 de desembre de 1917 ja s'havia trobat a faltar la forja.