Brevíssima relació de la destrucció del Convent de Sant Francesc (II)

Vam veure en el blog anterior la història del convent des que va ser desallotjat l'any 1835 fins que el 1880 comença a ser llogat per Josep Contijoch i Poblet .

Josep Contijoch i Poblet (1847-1923)

En Contijoch, segons es comprova a la matrícula industrial d’aquells anys, acabava de deixar el negoci de l’hosteleria que havia iniciat el seu sogre Francesc Grinyó i començà a dedicar-se a la compra-venda de vi (comisionista con acopio). Així doncs, l’ús que, inicialment, donà al convent, no fou de fàbrica com es venia fent els darrers vuit anys, sinó coma magatzem de vi. No fou fins el 1893 en que canvià de nou l’activitat i, invertint els diners que havia fet, comprà nova maquinària i inicià l’activitat de fabricant d’alcohol vínic. El negoci de seguida començà a créixer i el 1897, comprà el Convent a en Cervera per 15.000 pessetes. Vint-i-cinc anys després de sortir a subhasta, en Contijoch el comprava per menys de la meitat del preu original.

Des de la desamortització fins a la compra per en Contijoch, és difícil trobar testimonis de l’estat del convent. Pel que fa a testimonis gràfics, hi ha algunes fotografies –totes ja del segle XX- en que només apareix la façana de l’església, amb alguns trossos de les construccions laterals i la plaça de Sant Francesc. En cap cas hem trobat fotografies que permetin veure les construccions conventuals del darrere de l’església o el claustre. Les úniques fotografies que ho mostren ja són d’avançat el segle, quan la fàbrica estava ja en tot el seu esplendor i les construccions eren de nova factura.

Només hem trobat un parell de testimonis escrits que donen fe que a la dècada de 1880 del claustre només quedava una paret a la banda oest, que encara existeix a dia d’avui i s’ha integrat en la reconstrucció que se n’ha fet.

El convent en data indeterminada. La xemeneia exterior, revel·la que ja acollia la fàbrica d’alcohol del Contijoch, essent en conseqüència, posterior a 1893.

Com apunta en Lluís Vives i Poblet, i confirmem amb les actes de l’ajuntament de Montblanc, el 1880, Montblanc experimentà l’inici d’un boom urbanístic. Això comportà diverses mesures que afectaren el convent. D’una banda, la rasa defensiva que hi havia davant la muralla de Sant Francesc, que finalitzada la tercera carlina perdia el sentit, fou omplerta amb les runes de les parts derruïdes del convent. Més endavant, a sobre s’hi construïren cases, posteriorment enderrocades a finals del segle XX per recuperar la muralla. D’altra banda, la normativa que instava als veïns a posar voreres als trams de carrer davant les seves cases deixava màniga ampla a que poguessin agafar lloses i pedres d’entre les runes de Sant Francesc per reduir costos.

El convent en el primer terç del segle XX. Rere la font es pot veure com, el portal lateral (pertanyent al claustre original) ha estat desmuntat i desplaçat deixant espai per una finestra.

A banda d’aquests testimonis només podem conèixer l’evolució de l’estat pel convent per les escriptures notarials que, a través de la descripció dels béns escripturats, deixen constància de com va anar degradant-se. Veiem-ho.

Venda del convent expropiat per l’estat a Delfí Rius i Llovet (1872).

Una casa convento con una iglesia derruïda, campanario, sacristía, celdas, bajos y cementerio, de un perímetro de dos mil quinientos ochenta y seis metros cuadrados, conocidos por Convento de San Francés (sic) situado en la villa de Montblanch, lindante por norte con la plaza donde tiene la puerta principal de entrada y por Este con carreteras de Reus y Tarragona y por Sud y Oeste con el huerto del señor Isidro Gassol.

Cessió del convent de Antoni Rovira i Bigorra a Lluís Cervera un cop expropiat a Paul Daguzan (1877).

En el local que fue convento, hoy casa-fábrica que mira por su frente con la plaza del mismo nombre[...] con la generalidad de sus paredes, techos y demás, ruinosas y arruinadas, y atendiendo la antiguedad, de lo que de él queda existente, y el cual estado en que se halla, las distintas clases y estado de solidez de los materiales, la situación del solar, respecto a la población y la superficie total que ocupa”.

Venta del Convent de Lluís Cervera i Carbonell a Josep Contijoch i Poblet (1897).

“Casa o convento sin número, con una Iglesia derruida, campanario, sacristía, celdas que actualmente se hallan derribadas, bajos y cementerio, de un perímetro de dos mil quinientos ochenta y seis metros cuadrados conocido por Convento de San Francesch, situado en la presente villa de Montblanch, lindante por oriente con las carreteras de Reus y Tarragona, por mediodía y poniente con huerto de herederos de Don Isidro Gassol y por norte con la plaza denominada de San Francesch en la que abre su puerta principal.”

La fàbrica d’alcohols en data probable al voltant dels anys 20

Així doncs, la seqüència de fets que comportaren la destrucció del convent fins a l’estat en què l’hem conegut seria la següent:

• Després de les guerres i saquejos de principis de segle XIX, a l’abandonament per part dels franciscans, el convent ja estava en un estat lamentable, l’església cremada, les cases conventuals ruïnoses i el claustre completament enderrocat.

• Al llarg dels anys 1835-1872, en què si bé l’ajuntament donà alguns usos a l’església, la resta estava completament abandonada, i a expenses de la població que sense que ningú els ho impedís, s’enduia pedres i lloses per a adobar les seves cases.

• El 1872, en Paul Daguzan instal·la una fàbrica dins el convent mentre la seva esposa Cleotilde, destria les peces de més valor (capitells, escultures, ...) i les expatria.

• El 1877 el convent, ja convertit en fàbrica, passa a mans d’en Lluis Cervera que mira de continuar la seva utilització com a fàbrica de guix. Així seguirà tres anys.

• A partir del 1880, quan el convent comença a ser utilitzat pel Contijoch –inicialment com a magatzem de vi i, posteriorment com a fàbrica d’alcohol-, les cases conventuals ja estaven derruïdes, el claustre no existia, l’església estava bastant malmesa i l’expansió urbanística de Montblanc fa que l’Ajuntament doni facilitats a la població per endur-se material de les runes que devien estar escampades per l’esplanada al costat del convent per construir les voreres i, s’utilitza la resta per omplir la rasa de la muralla. No consta que ni en Lluís Cervera, com a propietari, o en Contijoch, com a llogater, hi oposessin cap resistència. Probablement, fins i tot els feien un favor netejant una explanada que, temps després el Contijoch utilitzaria per ampliar la fàbrica d’alcohol.

• El 1893, quan el convent passa a titularitat del Contijoch, ja no queda més que l’església i runes a les cases conventuals. El terreny que hi ha entre l’església i la carretera de Reus, es segrega de la propietat i es venut per en Lluís Cervera per a la construcció per tercers de tres cases.

El convent en ple esplendor de la fàbrica. En primer pla s’observa el mur que marcava el límit oest del claustre. El 1880 ja era el darrer que en quedava.

Des de llavors, la família Contijoch va explotar la fàbrica d’alcohols –variant-ne els processos de fabricació i fent reformes d’adaptació- fins l’any 1945 en què el declivi de l’activitat féu que el convent passés a mans del Banc de Valls i després a les de la família Cendra que l’utilitzà per ampliar el seu negoci de vins. A tal efecte construí, l’any 1954 la característica columna d’èter que tants anys ha estat a tocar del convent.

Columna d’èter en el seu estat previ a ser enderrocat a l’inici de les obres de restauració del convent

Alçat de la columna d’èter construïda per a la fàbrica d’en Pere Cendra, que comprà el convent a la família Contijoch.

Al llarg d’aquests anys, el centre de l’activitat de la fàbrica fou la nau de l’església on sí s’hi feren intervencions intrusives: instal·lació de pisos, col·locació de bigams, forats per a instal·lar canonades, tapiat de les capelles laterals, etc.

Aspecte de l’interior de l’església de Sant Francesc abans de l’inici de les obres de restauració per part de la Generalitat. L’aspecte és probablement el mateix que tenia quan fou abandonat com a fàbrica de vi de la família Cendra.

Plantilla de treballadors de la fàbrica d’alcohols Contijoch l’any 1914

L’avantatge, pel que fa a l’impacte en l’interior de l’església, és que una visita a la que ara és l’oficina de Turisme de la Generalitat de Catalunya a Montblanc permet comprovar en quina mesura, aquelles intervencions foren irreversibles.

L’aspecte actual del convent que allotja l’Oficina de Turisme de la Generalitat de Catalunya

Així doncs, veient com el convent passà per diferents mans que el dedicaren a diferents usos, com la població aprofità el convent a mode de pedrera per a proveir-se de material de construcció i com el propi Ajuntament ho beneí, fins i tot fent tapar la rasa de la muralla amb les restes del claustre, la pregunta inicial de, qui va destruir el convent, potser podríem respondre-la, parafrasejant Lope de Vega dient que fou, com a Fuenteovejuna, todos a una.